Ricard Cucurella i Soulié va néixer l’1 de març de 1927 a Vilanova i la Geltrú. De pare vilanoví i mare francesa, sempre es va sentir atret pel món de l’enginyeria. La forta vinculació que ha mantingut amb l’Escola va començar en la seva etapa d’alumne, ja que va estudiar mestratge (l’actual formació professional) i peritatge en mecànica i en electricitat (cosa que vindrien a ser els graus actuals) . D’aquí va passar a l’Institut Polytechnique de Grenoble, on es va diplomar en enginyeria al mateix centre on, anys abans, s’havien conegut els seus pares quan ells estudiaven.
Com a professor, Ricard Cucurella només va exercir a l’escola. Ho va fer durant gairebé 50 anys, del 1945 al 1992, en què es va caracteritzar per saber transmetre a l’estudiantat la seva passió per l’enginyeria. Aquesta sensibilitat per oferir un aprenentatge complet i transversal als alumnes va ser un dels motius que el van animar a recopilar aparells científics antics. La majoria eren de l’antiga fàbrica de cables Pirelli, de la qual també n’era el cap de laboratori.
Es tractava d’objectes en desús, fets malbé o que començaven a quedar obsolets. Quan l’empresa els retirava, ell els arreglava i se’ls emportava a l’Escola per fer més amenes i comprensibles les classes. Un quart de segle després, el centenar d’aparells que va reunir durant aquesta època han donat forma a l’actual Museu Ricard Cucurella. Una mostra ineludible per conèixer l’evolució que ha experimentat l’enginyeria els darrers 100 anys.